Com només se llegir i escriure,m'ha tocat agafar la feina de llimprar letrines. Quin fàstic!
El meu amic,el qual em va oferir la feina, es va morir a causa de una infecció. No m'extranya... He decidit cambiar de feina no em vull arricar.
dilluns, 10 de març del 2014
Busquem feina
Les coses no podien anar pitjor. Es suposava que erem una família de nobles, però amb les voltes que fa la vida i després de la mort del pare passem molta gana.
Com només se llegir i escriure,m'ha tocat agafar la feina de llimprar letrines. Quin fàstic!
El meu amic,el qual em va oferir la feina, es va morir a causa de una infecció. No m'extranya... He decidit cambiar de feina no em vull arricar.
Com només se llegir i escriure,m'ha tocat agafar la feina de llimprar letrines. Quin fàstic!
El meu amic,el qual em va oferir la feina, es va morir a causa de una infecció. No m'extranya... He decidit cambiar de feina no em vull arricar.
dijous, 6 de març del 2014
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
NORWICH
Norwich és una ciutat d'Anglaterra, capital del districte de Norfolk.
Segons el cens de 2006, té una població de 127.600 habitants.
CANTERBURY
Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, sobre el riu Stour, pertanyent al comtat de Kent.
És famosa per la seva bella catedral. Tenia 42.258 habitants l'any 2001.
És el principal centre religiós del Regne Unit, per ser la seu de l'arquebisbe de Canterbury, líder espiritual de l'Església Anglicana (és, per tant, el segon capdavanter cristià més important d'Europa, després del Papa de Roma).
CAEN
Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Baixa Normandia, situat vora els marges del riu Orne.
L'any 1999 tenia 114.007 habitants. La seva importància és deguda a la proximitat de jaciments de ferro que l'han convertida en un nucli industrial.
CONSTANTINOBLE
Constantinoble és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran.
Va ser capital de l'imperi Bizantí durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comença l'Edat Moderna i deixa de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en majoritàriament musulmana.
JERUSALEM Jerusalem és una ciutat de Palestina, capital de l'estat d'Israel des de 1950, capitalitat no reconeguda internacionaliment per la majoria d'estats del món.
És una antiga ciutat de molta importància per a les tres principals religions monoteistes del món, cristianisme, islam i judaisme.
Norwich és una ciutat d'Anglaterra, capital del districte de Norfolk.
Segons el cens de 2006, té una població de 127.600 habitants.
CANTERBURY
Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, sobre el riu Stour, pertanyent al comtat de Kent.
És famosa per la seva bella catedral. Tenia 42.258 habitants l'any 2001.
És el principal centre religiós del Regne Unit, per ser la seu de l'arquebisbe de Canterbury, líder espiritual de l'Església Anglicana (és, per tant, el segon capdavanter cristià més important d'Europa, després del Papa de Roma).
CAEN
Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Baixa Normandia, situat vora els marges del riu Orne.
L'any 1999 tenia 114.007 habitants. La seva importància és deguda a la proximitat de jaciments de ferro que l'han convertida en un nucli industrial.
CONSTANTINOBLE
Constantinoble és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran.
Va ser capital de l'imperi Bizantí durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comença l'Edat Moderna i deixa de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en majoritàriament musulmana.
JERUSALEM Jerusalem és una ciutat de Palestina, capital de l'estat d'Israel des de 1950, capitalitat no reconeguda internacionaliment per la majoria d'estats del món.
És una antiga ciutat de molta importància per a les tres principals religions monoteistes del món, cristianisme, islam i judaisme.
dimecres, 5 de març del 2014
The Castle - El Castillo.
The Castle
A few years after the horrendous battle of Hastings my father, a Saxon nobleman lost his properties, land, farm and castle. William the Conqueror gave Saxon properties to Norman people. My wealthy family was ruined and we had to ask our friends for help but they had lost their houses as well. So, one day my father begged for an appointment with Odo of Bayeux, bishop and half-brother of William the Conqueror. We went to Canterbury to see the bishop to complain about how we were treated. During our visit we went to pray in the venerable monastery of St. Augustine near the cathedral. This was where I saw for the first time the impressive tapestry with the battle of Hastings on it, the origin of all our disgraces. Canterbury was a large city, with a huge cathedral, and many parish churches and monasteries. It reminded me of my own city, Norwich. During the days we were in Canterbury I spent a lot of time with carpenters, strong stonecutters, mortar mixers, clever masons and others who were busy rebuilding the old cathedral.
Part two:
We came back to Norwich with nothing. My father met bishop Odo but he gave my father no hope, no promises and my poor father was in deep desperation and
died months later. My family was starving and I decided to become a labourer even though, thanks to the efforts of my mother, I was able to read and write. I joined a team of tough men who were working in the new “Motte-and-bailey” in Norwich. It was a castle built of earth and timber. But, The building was fast to build and I had to ask for another job. I was nearly twenty and my life was not as good as I expected it would be. A friend of mine told me he needed some help, he collected the human excrement from the holes that people dug outside their houses. So I became a gong farmer. This wasn’t the job I wanted, but It solved my problems in those days of famine. At that time, food and clothing was all that I needed.
El Castillo
Unos años después de la horrorosa batalla de Hastings, mi padre, un noble sajón perdió sus propiedades, tierras, granja y castillo. Guillermo el Conquistador dió las pertenencias de los Sajoneses a los Normandos. Mi adinerada familia se arruinó y tuvimos que pedir ayuda a nuestros amigos, pero ellos también habían perdido sus casas. Así que, un día mi padre mendigó para una cita con Ode de Bayeux, obispo y hermanastro de Guillermo el Conquistador. Fuimos a Canterbury a ver al obispo y a quejarnos de cómo nos habían tratado. Durante nuestra visita fuimos a rezar en el respetado monasterio de San Agustín, cerca de la catedral. Ahí fue dónde vi por primera vez el impresionante tapíz con la Batalla de Hastings en él, el origen de todas nuestras desgracias. Canterbury era una gran ciudad, con una catedral enorme y algunas parroquias y monasterios. Me recordó a mi propia ciudad, Norwich. Durante los días que estuvimos en Canterbury, pasé mucho tiempo con carpinteros, fuertes picapedreros, mezcladores de cemento, inteligentes albañiles y otros que estaban ocupados reconstruyendo la antigua catedral.
Parte dos:
Volvimos a Norwich con nada. Mi padre conoció al obispo Odo, pero este no le dio ninguna esperanza, ninguna promesa, así que mi padre cayó en una profunda desesperación y murió meses después. Mi familia estaba muerta de hambre, por lo que decidí ser obrero, aunque gracias a los esfuerzos de mi madre sabía leer y escribir. Me uní a un equipo de resistentes hombres que trabajaban en la nueva “Mota castral” en Norwich. Era un castillo construido de tierra y madera. Pero, el edificio era rápido de construir y tuve que preguntar por otro trabajo. Estaba cerca de los veinte y mi vida no era tan buena cómo había esperado. Un amigo mío me contó que necesitaba ayuda, él recogía los excrementos humanos de los agujeros que la gente cavaba fuera de sus casas. Así que me hice vaciador de pozos negros. El trabajo no era el que yo quería, pero resolvió mis problemas en esos días de hambruna. En esos tiempos, comida y ropa eran todo lo que necesitaba.
A few years after the horrendous battle of Hastings my father, a Saxon nobleman lost his properties, land, farm and castle. William the Conqueror gave Saxon properties to Norman people. My wealthy family was ruined and we had to ask our friends for help but they had lost their houses as well. So, one day my father begged for an appointment with Odo of Bayeux, bishop and half-brother of William the Conqueror. We went to Canterbury to see the bishop to complain about how we were treated. During our visit we went to pray in the venerable monastery of St. Augustine near the cathedral. This was where I saw for the first time the impressive tapestry with the battle of Hastings on it, the origin of all our disgraces. Canterbury was a large city, with a huge cathedral, and many parish churches and monasteries. It reminded me of my own city, Norwich. During the days we were in Canterbury I spent a lot of time with carpenters, strong stonecutters, mortar mixers, clever masons and others who were busy rebuilding the old cathedral.Part two:
We came back to Norwich with nothing. My father met bishop Odo but he gave my father no hope, no promises and my poor father was in deep desperation and
died months later. My family was starving and I decided to become a labourer even though, thanks to the efforts of my mother, I was able to read and write. I joined a team of tough men who were working in the new “Motte-and-bailey” in Norwich. It was a castle built of earth and timber. But, The building was fast to build and I had to ask for another job. I was nearly twenty and my life was not as good as I expected it would be. A friend of mine told me he needed some help, he collected the human excrement from the holes that people dug outside their houses. So I became a gong farmer. This wasn’t the job I wanted, but It solved my problems in those days of famine. At that time, food and clothing was all that I needed.
El Castillo
Unos años después de la horrorosa batalla de Hastings, mi padre, un noble sajón perdió sus propiedades, tierras, granja y castillo. Guillermo el Conquistador dió las pertenencias de los Sajoneses a los Normandos. Mi adinerada familia se arruinó y tuvimos que pedir ayuda a nuestros amigos, pero ellos también habían perdido sus casas. Así que, un día mi padre mendigó para una cita con Ode de Bayeux, obispo y hermanastro de Guillermo el Conquistador. Fuimos a Canterbury a ver al obispo y a quejarnos de cómo nos habían tratado. Durante nuestra visita fuimos a rezar en el respetado monasterio de San Agustín, cerca de la catedral. Ahí fue dónde vi por primera vez el impresionante tapíz con la Batalla de Hastings en él, el origen de todas nuestras desgracias. Canterbury era una gran ciudad, con una catedral enorme y algunas parroquias y monasterios. Me recordó a mi propia ciudad, Norwich. Durante los días que estuvimos en Canterbury, pasé mucho tiempo con carpinteros, fuertes picapedreros, mezcladores de cemento, inteligentes albañiles y otros que estaban ocupados reconstruyendo la antigua catedral.
Parte dos:
Volvimos a Norwich con nada. Mi padre conoció al obispo Odo, pero este no le dio ninguna esperanza, ninguna promesa, así que mi padre cayó en una profunda desesperación y murió meses después. Mi familia estaba muerta de hambre, por lo que decidí ser obrero, aunque gracias a los esfuerzos de mi madre sabía leer y escribir. Me uní a un equipo de resistentes hombres que trabajaban en la nueva “Mota castral” en Norwich. Era un castillo construido de tierra y madera. Pero, el edificio era rápido de construir y tuve que preguntar por otro trabajo. Estaba cerca de los veinte y mi vida no era tan buena cómo había esperado. Un amigo mío me contó que necesitaba ayuda, él recogía los excrementos humanos de los agujeros que la gente cavaba fuera de sus casas. Así que me hice vaciador de pozos negros. El trabajo no era el que yo quería, pero resolvió mis problemas en esos días de hambruna. En esos tiempos, comida y ropa eran todo lo que necesitaba.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)